Vaig començar a treballar a primerenca edat. En aquella època era normal ajudar als pares en el seu treball diari. A curta edat vaig començar a netejar i a tapar ampolles, i a posar les etiquetes en les ampolles de vi en la cava en la qual el meu pare era gerent al Marroc. En aquella època no era un sacrifici, ni molt menys es veia com a explotació infantil. Era una ajuda als nostres progenitors que fèiem amb molta alegria.

Recordo portar ampolles de vi als clients als quals el meu pare servia amb el seu camió. En Santa Coloma, quan vam arribar a Espanya, a la botiga en la qual vivíem amb el meu cosí, ajudàvem a servir el pa, a pesar les fruites, a emplenar les ampolles d’oli i altres treballs de la botiga. Als 14 anys vaig netejar i vaig aparcar molts cotxes en el pàrquing en el qual el meu pare també era gerent.

Per aquella època vaig començar a treballar com a administratiu a la urbanització Masmel que estava situada en Destral de Calafell. Vaig aprendre a fer els meus primers treballs burocràtics i coordinava a quatre agents comercials que es dedicaven a vendre les torres a la urbanització. A més, cap a moltes funcions del que es denominava botons que era la persona encarregada fer tots els encàrrecs de l’oficina.

L’any 1973, vaig treballar un any aproximadament en una empresa anomenada Abengoa (S.A) com a botons i administratiu també. L’any 1974 vaig començar a treballar A. Escolano, una empresa atípica en la qual vaig realitzar diferents funcions en la qual es venien antenes de televisió, armaris arxivadors, importació i exportació d’alumini, entre altres.

L’any 1980, em vaig presentar a les oposicions per a entrar a treballar en La Caixa, Caixa d’estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Les vaig aprovar i vaig començar a treballar l’any 1981. Vaig treballar quatre anys en préstecs hipotecaris com a responsable de signatures d’hipoteques i una vegada tancat aquest departament vaig passar a treballar com terminalista en les oficines de Nou Barris de Barcelona.

L’any 1989, davant la meva imminent ceguesa em van derivar cap a la incapacitat laboral absoluta. Van ser uns anys de molta feina, però en els quals me’l vaig passar molt ben a causa de la gran companyia que existia a La Caixa i a lo molt que m’agradava les meves funcions en l’empresa.

L’any 1988, vaig ser fundador i primer president de l’Associació d’Afectats de Retinosis Pigmentària a Catalunya. L’any 1991, em van cridar de l’ONCE perquè m’encarregués de l’àrea d’animació sociocultural. Vaig estar fins a l’any 1993, i van ser dos anys meravellosos d’aprenentatge i de compartir experiències noves amb milers de companys. Però per divergències polítiques, socials i econòmiques amb la direcció de l’entitat que van fer que trenquéssim relacions i l’any 1994 vaig crear la Asociació Discapacitat Visual de Catalunya en la qual avui dia continu treballant. Després de 28 anys com a president de l’associació s’ha produït un relleu en el càrrec i l’ha passat a ocupar Anna Morancho, bona amiga, molt més jove que jo i que segur que ho farà millor que jo. I jo passo a ser president d’honor de l’associació.

L’any 2000, vaig crear l’Aula d’Estudis Socials de la qual continuo sent president amb l’objectiu de sensibilitzar a la societat sobretot tipus de problemàtiques socials.

He anat ocupant diversos càrrecs executius en diferents associacions com Dinamis Tres i Associacions a Comunitats Andines, que avui dia ja no existeixen o Voluntaris de La Caixa.

Actualment ocupo la vicepresidència d’Acció Visió Espanya, federació que uneix a diverses entitats de la baixa visió i també formo part de la junta directiva de Federació de Discapacitats de les Corts. Porto moltíssims anys sent voluntari en moltes associacions i espero continuar sentho durant molts anys més, ja que és una activitat que em motiva i m’enorgulleix.