Des de sempre he estat una persona molt inquieta i m’ha agradat fer moltes coses. Des de petit he estat entremaliat alhora que participatiu. La meva personalitat m’ha portat a realitzar molts projectes des de molt primerenca edat. He creat festes o events i he venut loteria per a fer viatges de fi de curs. També participava en clubs esportius i de veïns com també en associacions per a ajudar al tercer món, a organitzacions compromeses amb el medi ambient o a cooperació internacional, entre moltes altres.

Des de petit el meu pare sempre em va inculcar que havia d’ajudar a totes aquelles persones que ho necessitessin. Donada la meva facilitat en les matemàtiques i en el futbol, em van portar ajudar a aquells companys que tenien més dificultat en els estudis o en els esports.

Seguint els valors que m’havia inculcat el meu pare, això ha fet que tota la meva vida m’hagi dedicat a la docència de manera voluntària o fins i tot, en algunes ocasions, professionalment. També vaig estar fent classe durant 15 anys en el centre Guru, al costat del meu gran amic i segon pare Joaquín Buñuel, creador d’aquest centre. A més, des de fer 30 anys imparteixo cursos a tota mena de professionals i estudiants sobre discapacitat visual, discapacitats, accessibilitat, economia social, globalització i ecologia social, entre altres.

L’any 1988, vaig crear l’Associació d’Afectats de Retinosis Pigmentària a Catalunya, quan en aquella època ningú atenia aquell col·lectiu i tots ens trobem perduts sense cap ajuda. En aquest moment aconseguim reunir forces per a defensar els nostres drets i potenciar la recerca per a solucionar la nostra afecció visual.

L’any 1994, vaig crear la Asociació Discapacitat Visual de Catalunya després de les meves importants discrepàncies amb la direcció de l’ONCE. No podia entendre que les persones que estiguessin per sobre del 10 % de resta visual i/ o immigrants ningú els atengués. Per aquest motiu, vaig muntar aquesta associació per a atendre aquestes persones i implantar la meva filosofia sobre l’atenció que necessiten els discapacitats visuals.

L’any 2000, vaig organitzar l’Aula d’Estudis Socials veient la falta de formació de tota la societat en el coneixement i el tracte adequat cap a les persones amb discapacitat. Aquesta va ser una època daurada fins a l’any 2011, més de 25.000 universitaris van poder fer més de 20 cursos sobre discapacitat i reconeguts com a crèdits de lliure elecció per a acabar les seves carreres universitàries. A partir d’aquest any es van eliminar els crèdits de lliure elecció i es van deixar d’impartir aquests cursos. En el reglament del pla Bolonya s’afirmaven que els estudiants haurien de conèixer i estudiar sobre la discapacitat, però avui dia en 2021 encara no s’ha dut a terme.

L’any 2010 fent el meu programa de ràdio Sense Afany de Lucre vaig conèixer al productor Xiscu Bases al qual li vaig proposar fer un festival de documentals i pel·lícules, ja que no existia cap sobre discapacitat. El festival es va denominar Inclús i en data d’avui porta més de deu edicions. En ell es presenten centenars de documentals i pel·lícules amb un èxit extraordinari i creiem que li espera un gran futur per davant.

En el 2012, La Caixa decideix muntar una associació de voluntariat a la qual que m’enrolo com a vocal i vaig ser un de les vuit primeres persones que constituïen l’associació. Actualment, col·laboro com a voluntari de base participant en diverses accions que realitzen al llarg de l’any. L’any 2015, em visiten unes alumnes d’un màster Ana Candela, María Oria i Ana Pociello que tenen la intenció d’organitzar un festival teatral accessible per a impulsar la cultura per a tothom. Els vaig donar suport des del principi amb tots els meus coneixements i actualment va per la sisena edició. Han fet representacions en el Teatre Liure i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). També han tingut l’oportunitat de treballar amb diverses sales privades i els auguro un avenir fantàstic.

L’any 2016 volia crear un recurs perquè qualsevol discapacitat visual a Catalunya perquè tingués informació i ajuda immediata quan se’ls diagnòstica una malaltia visual greu. Per a això, creem el Telèfon de l’Ull 900 900 505. Anys més tard, recullen el Projecte Acció Visió Espanya i actualment qualsevol ciutadà espanyol o d’Hispanoamèrica poden utilitzar-lo.

L’any 2018, en el barri en el qual visc des de fa gairebé quaranta anys (barri de les Corts) em nomena Coursent del Any que m’enorgulleix profundament i que m’implica més en totes les reivindicacions en les quals participo des que visc a la zona.